Matèries

Tècnica mixta sobre taula

L’originalitat de lo matèric

 

 …Carles Abad porta tot el temps de la seua existència lligat a l’art i a la creació per més d’una via. Des de la seua formació i els seus diversos treballs fins a l’expressió personal i independent. Des de la seua actitud sempre oberta d’exquisit diletant absorbint bellesa fins a la seua investigació més lúdica i honesta amb el color i la matèria. Des del disseny fins a l’escenografia. Des del dibuix matisat i subtil fins al quadre compacte de grans dimensions. Aquest exercici només és possible quan s’han recorregut camins de dubte, d’investigació, de disconformitat, i es té la mirada més enllà d’on s’estava i amb el farcell inseparable del treball permanent i l’exigència.

…ara, la seua obra intenta un grau major d’autoexpressió, fent-se més intimista, més abstracta i més lírica. La desaparició del contingut concret dóna una major llibertat a l’artista i, al mateix temps que la matèria, el color, el pretext o contingut es revaloritzen i es despullen, li exigeixen, s’exigeix, una composició suficient per ella mateixa. Tot s’hi fa més plàstic, més sensorial, menys literari o verbalitzable. Estem front a quadres que només pretenen emocionar i ho aconsegueixen.

…Carles hi és entre els artistes que utilitzen la matèria com a element fonamental de la seua creació, a banda dels comuns a tota realització artística. Així, les terres, arenes, fustes, pigments, lones, metalls, teixits… són elements més que vehiculars per a l’expressió, constituint per si mateixa un valor plàstic fonamental. Això no obstant, i malgrat resultar reiteratiu, tot al servei de la intenció expressiva i de proposar pretextos per a l’emoció.

Marcelo Díaz

 

La geometria de l’absolut

 

…avui la seua producció ens porta a una geometria constructivista a ultrança, en la qual mana l’acció del color que es retalla ferm i imperiós en un valor absolut.

…aquest caire arquitectònic segueix tenint també alguna cosa de sígnic en el seu dèbit integral, de proporcional, de geomètric, de quimèric i, a la vegada, de racional.

…però, per sobre del simbolisme hi és el rotund valor estètic de les seues formes, la seua elegància sempre mantinguda, la seua capacitat per a crear estampes que conclouen en sí mateixes, la riquesa de les textures i l’emotivitat radical del color.

Antonio Gascó 

 

 

…els díptics i els tríptics són les produccions més recents. El seu nom respon a la fragmentació de l’espai pictòric segons el model dels antics retaules medievals. Aquestes pintures evoquen referències arquitectòniques i plantes d’edificis en un intent d’unificar l’espai natural que les envolta amb la creació artificial de l’home.

…sobre el tauler de base aconsegueix àmbits molt texturats mitjançant la mescla de terres, arenes, pigments i vernís. Sobre aquest llit construeix amb pasta de paper i làtex combinacions de formes rectangulars. El contrast entre ambdós espais és molt ampli: diferències tàctils, cromàtiques i formals.

 Pascual Patuel Chust

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies