Terres altes

 

…m’han calgut molts anys –potser massa– i molts viatges per arribar a descobrir aquell paisatge que tant i tant havia cercat en indrets llunyans i exòtics. Finalment, l’he trobat gairebé al costat de casa, a les terres altes del nord del País Valencià. Tan a prop i, alhora, tant lluny d’aquesta Plana on sempre he viscut: una plana tancada per la banda de ponent per un arc de muntanyes on sobresurt la imponent silueta del Penyagolosa. Una presència constant i pròxima que, durant molt de temps, quedà al marge de les meues anades i vingudes a llocs més distants, potser empès per eixa mena de modernitat provinciana que, sovint, ens porta a menysprear allò que tenim més a la vora. Podria adduir en el meu descàrrec que aquestes muntanyes no són un paisatge que ens copse al primer colp d’ull com acostuma a passar amb d’altres més espectaculars. Però si sovintegem les nostres visites vorem com, a poc a poc, se’ns van ficant ben endins, fins que un bon dia ens adonem que ja ens són imprescindibles.

…terres altes de l‘Alcalatén, del Maestrat, dels Ports… terres fredes, terres seques, terres difícils de conrear; terres antigues que se’ns mostren grandioses tot i les seues dimensions modestes. Paisatges que, en molts casos, resten quasi verges i on encara no són evidents les empremtes dels urbanitzadors-depredadors que, amb la impagable –o més ben dit: pagable– col·laboració dels governants i dels seus còmplices, ja han devastat en pocs anys tota la franja costera del nostre país…

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies