Art has always been an ever-present in my life. Amongst my first memories were the paintings, ceramics and art books that surrounded me in my parents’ house.
I’ve enjoyed art in all its various forms, principally as a spectator, but also I’ve recognised it to be a way of expression, in my case through painting.
I’ve never been one of those people who you’d normally call a ‘professional’ painter as I’ve always approached painting in an intermittent way, alternating its practice with other activities, often related to drawing.
Over time, I’ve carried out diverse pictorial projects which I’ve brought to fruition using those styles and techniques which I’ve considered most appropriate for each job. I’ve used all sorts, from abstract to figurative art, from a simple graphite pencil to the most elaborate mixed-media technique.
Finally, after many years painting, I decided to compile a significant part of my work – or to be more precise that which I’d not lost along the way – and attempt to organize it and give it some sense, the result of which is now here at your disposition.
Carles Abad i Calduch (Vila-real, 1959)
1976-1978: Estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1981: Activitat professional en diversos àmbits: disseny ceràmic, disseny gràfic i il·lustració.
1991-2013: Col·labora amb la companyia Xarxa Teatre realitzant tasques de disseny gràfic i participant en diversos muntatges escenogràfics com ara Veles e vents (Premi de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia teatral), Déus o bèsties, Les rates mortes o La filla del rei Barbut.
1999-2013: Responsable del disseny de la revista internacional de teatre de carrer Fiestacultura.
EXPOSICIONS
– METRALLA. Museu de la Ciutat “Casa de Polo”. Vila-real, 2016.
– Quadern de camp. Associació Cultural Socarrats. Vila-real, 2015.
– Els pins de Coratxà. Sala d’art Pictograma. Castelló, 2013.
– Terres altes. Casa de l’Oli. Vila-real, 2012.
– Arxipèlag. Marcana Galeria d’Art. Vila-real, 2009.
– Obra sobre paper. Sala d’art Pictograma. Castelló, 2004
– El Sàhara de bell nou. Casa de l’Oli. Vila-real, 2002.
– Emportart: 10 artistes a l’Edifici Morú. Grau de Castelló, 1998.
– Col·lectiva (Grup Tall de Drap). Escuela de Cerámica. Talavera de la Reina, 1998.
– Mòduls. Galeria Pictograma. Castelló, 1997.
– Col·lectiva (Grup Tall de Drap). Museo Jacinto Higueras. Santisteban del Puerto, 1997
– Emplaçart: 10 artistes a la plaça Sta. Clara. Castelló, 1997.
– Matèries. Sala dels Quatre Cantons. Vilafamés, 1997.
– Col·lectiva 6+4. Casino Republicà. Vila-real, 1996
– Col·lectiva (Grup Tall de Drap). Cotxeres de Sants. Barcelona, 1996.
– Manhattan. Café bar Ricky. Vila-real, 1995
– Col·lectiva (amb Nel·lo Vilanova). Centre de Cultura La Mercè. Borriana, 1995.
– XII Exposició d’Art Jove. Galeria Pictograma. Castelló, 1995.
– Col·lectiva (Grup Tall de Drap). Cotxeres de Sants. Barcelona, 1995.
– Interart. Galeria Pictograma. València / Tolosa de Llenguadoc, 1994.
– Col·lectiva (amb Nel·lo Vilanova). Palau dels Vivel. La Vall d’Uixó, 1993.
– Col·lectiva (amb Marcelo Díaz). Centre Culturel Ange de Guernisac. Morlaix (França), 1993.
– Col·lectiva. Sala de les Cavallerisses. Vila-real, 1993.
– Biennal de Pintura Contemporània (Obra seleccionada). Paterna, 1992.
– Col·lectiva (amb Nel·lo Vilanova). Sala de l’Ateneu. Tarragona, 1992.
– Col·lectiva (amb Nel·lo Vilanova). Casa Abadia. Castelló, 1992.
IL·LUSTRACIÓ
– Poesia: Metralla, de Pasqual Mas; Afegiràs Abril, de Marisol González.
– Narrativa: La cançó de la terra estimada, de Vicent Usó.
– Conte: L’amo del desert, de Pasqual Mas.
– Divulgació: Arquitectures de tàpia, de Fermí Font i Pere Hidalgo,
Xarxa Teatre: tradició, festa i teatralitat, de Pasqual Mas, Adolf Piquer i Xavier Vellón.
Xarxa Teatre 25 anys. Sense fronteres, de Josep-Lluís Sirera i Remei Miralles.
BIBLIOGRAFIA
– Diccionario de pintores españoles. Antonio Martínez Cerezo. Época, 1997.
– Pintores de Castellón. Antonio Gascó. Levante EMV, 1997.
– Vila-real, art d’avui. Pascual Patuel Chust. 1997.
– Carles Abad, la matèria feta art. Susanna Lliberós. Poble núm. 31, 1998.
– El desert a casa nostra. Pasqual Mas i Usó. El Punt, febrer 2002.